COLLSACABRA

FOTOGRAFÍAS COLLSACABRA


El Collsacabra es una regió natural de la Catalunya humida de 142 km2 d'extensió, que tanca per Llevant la Plana de Vic i que a part d'Osona, comarca a la qual pertany majoritàriament, inclou també terres de les comarques veïnes de la Garrotxa i de la Selva. Geomorfològicament situada entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes, és un altiplà format per una plataforma estructural amb cingles a sud i a Llevant, d'una altitud mitjana de 1.100 m, constituïda geològicament per materials sedimentaris, sobretot margues i gresos eocens. La màxima altura es troba a Cabrera, on ateny 1.306 metres, relleu tabular destacat que dibuixa, amb el Pla d'Aiats, un perfil característic dins del Collsacabra. Quant als cursos hidrogràfics, fa de partió entre el Fluvià i el Ter, al qual vessa la major part de les aigües. Hi domina el poblament dispers i des de l'edat mitjana la seva economia ha estat preferentment agrícola i ramadera. Els tres municipis osonencs que hi pertanyen s6n l'Esquirol (o Santa Maria de Corcó), Tavertet i Rupit i Pruit. Rupit fou, des de l'edat mitjana i durant una llarga època, la població més important del Collsacabra. Avui ho és l'Esquirol. Segons el fogatge de 1553, la vila de Rupit comptava amb 48 focs, Santa Maria de Corcó en tenia 28 i Sant Cristòfol de Tavertet, 20.(1)

El nom de Collsacabra prové del terme jurisdiccional del castell de Cabrera, anomenat Cabrerès. Tot i que comprenia només la part de ponent de l'actual subcomarca, sovint aquesta ha rebut el nom de Cabrerès en la seva totalitat. En principi, el nom topogràfic de Collsacabra s'aplicava solament a la seva part oriental a partir de l'anomenat antigament coll Sacabra, pel qual passava el camí ral de Vic a Olot i que correspondria més o menys a l'actual coll del Bac. Alguns autors han considerat que aquest territori, juntament amb Rupit i part de les terres del vescomtat de Bas, eren el Collsacabra estricte, mentre que la part pròpiament ausetana fora considerada Cabrerès. D'altra banda, alguna guia antiga, com la publicada pel Centre Excursionista de Catalunya l'any 1924, amb el títol de Les Guilleries, hi engloba les terres del Collsacabra. Actualment, però, s'inclouen també a la subcomarca del Collsacabra els termes de l'Esquirol, Tavertet i l'antic terme de Pruit. Tot i així, Tavertet s'ha sentit en certa manera com un món a part de la resta del Collsacabra, sens dubte per unes característiques geogràfiques que també hi ajuden, un territori una mica neutre entre el Collsacabra i les Guilleries, terres que separa i uneix a la vegada amb la gran cinglera de roca calcària, a migdia del terme, coneguda de fora estant com els cingles de Tavertet.