FOTOGRAFÍAS PANORÁMICAS

FOTOGRAFÍAS COLLSACABRA


El Collsacabra es una regió natural de la Catalunya humida de 142 km2 d'extensió, que tanca per Llevant la Plana de Vic i que a part d'Osona, comarca a la qual pertany majoritàriament, inclou també terres de les comarques veïnes de la Garrotxa i de la Selva. Geomorfològicament situada entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes, és un altiplà format per una plataforma estructural amb cingles a sud i a Llevant, d'una altitud mitjana de 1.100 m, constituïda geològicament per materials sedimentaris, sobretot margues i gresos eocens. La màxima altura es troba a Cabrera, on ateny 1.306 metres, relleu tabular destacat que dibuixa, amb el Pla d'Aiats, un perfil característic dins del Collsacabra. Quant als cursos hidrogràfics, fa de partió entre el Fluvià i el Ter, al qual vessa la major part de les aigües. Hi domina el poblament dispers i des de l'edat mitjana la seva economia ha estat preferentment agrícola i ramadera. Els tres municipis osonencs que hi pertanyen s6n l'Esquirol (o Santa Maria de Corcó), Tavertet i Rupit i Pruit. Rupit fou, des de l'edat mitjana i durant una llarga època, la població més important del Collsacabra. Avui ho és l'Esquirol. Segons el fogatge de 1553, la vila de Rupit comptava amb 48 focs, Santa Maria de Corcó en tenia 28 i Sant Cristòfol de Tavertet, 20.(1)

El nom de Collsacabra prové del terme jurisdiccional del castell de Cabrera, anomenat Cabrerès. Tot i que comprenia només la part de ponent de l'actual subcomarca, sovint aquesta ha rebut el nom de Cabrerès en la seva totalitat. En principi, el nom topogràfic de Collsacabra s'aplicava solament a la seva part oriental a partir de l'anomenat antigament coll Sacabra, pel qual passava el camí ral de Vic a Olot i que correspondria més o menys a l'actual coll del Bac. Alguns autors han considerat que aquest territori, juntament amb Rupit i part de les terres del vescomtat de Bas, eren el Collsacabra estricte, mentre que la part pròpiament ausetana fora considerada Cabrerès. D'altra banda, alguna guia antiga, com la publicada pel Centre Excursionista de Catalunya l'any 1924, amb el títol de Les Guilleries, hi engloba les terres del Collsacabra. Actualment, però, s'inclouen també a la subcomarca del Collsacabra els termes de l'Esquirol, Tavertet i l'antic terme de Pruit. Tot i així, Tavertet s'ha sentit en certa manera com un món a part de la resta del Collsacabra, sens dubte per unes característiques geogràfiques que també hi ajuden, un territori una mica neutre entre el Collsacabra i les Guilleries, terres que separa i uneix a la vegada amb la gran cinglera de roca calcària, a migdia del terme, coneguda de fora estant com els cingles de Tavertet.

FOTOGRAFÍAS MONTCAU

El Montcau, un cim de 1.056 metres, és una de les corones del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, situada al sud-est de la comarca del Bages i al Nord-oest del Vallès Occidental. En el seu vessant nord, la geografia presenta una superfície accidentada, fins a tocar les ribes del riu Llobregat. Se succeeixen les valls frondoses, les ondulacions amables de les serralades i els miradors formats pels altiplans. Som a les Valls del Montcau, una terra fecunda en vegetació i fauna abundant, que aplega els municipis de Mura, Navarcles, Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Fruitós de Bages i Talamanca.

Des de les seves profundes i esponeroses fondaladegs, el verd de la vegetació sembla que s'arrapi sobre el gris elegant de la pedra calcària. Aquest paisatge aspre, d'altives cingleres i originals monòlits, recorda el de Montserrat, situat a l'altra riba del Llobregat. No és gens estrany, són fills de la mateixa geologia. Les muntanyes d'avui nasqueren gràcies a les sedimentacions que un gran riu dipositava a la mar interior que hi havia al centre de Catalunya, fa més de cinquanta milions d'anys. Les valls han estat poblades des de temps antic, tot i que va ser durant l'Edat Mitjana quan es consolidaren els assentaments permanents. Testimoni d'aquell període és el monestir romànic de Sant Benet de Bages, veritable joia artística de tota la comarca. Des de llavors, l'home ha viscut en harmonia amb l'entorn, cultivant la terra - fins a finals del segle XIX fou important la producció de vi-, treballant a la indústria i comerciant pel camí ral que unia Manresa amb Barcelona i que donà lloc a una intensa activitat de bandolers i a l'aparició de multitud de llegendes.

FOTOGRAFÍAS

La montaña de Montserrat es, según la tradición, la montaña más importante y misteriosa de Cataluña. Está situada a 20 km al noroeste de Barcelona entre las comarcas del Anoia y del Baix Llobregat. En esta montaña se sitúa, el santuario y monasterio benedictino dedicado a la Virgen de Montserrat.

El nombre proviene de la palabra mont, monte y serrat que en catalán significa cadena montañosa o sierra. Tanto la palabra serrat como serralada (cordillera) provienen de sierra, derivadas de la palabra latina serra, nombre que recibe el instrumento para serrar. La montaña recibe este nombre debido a la forma que tiene el macizo que recuerda a los dientes de una sierra. En las representaciones heráldicas, Montserrat aparece como un grupo de montañas de oro sobre campo de gules con una sierra de oro que la corta por encima.

La montaña
Se trata de un macizo de forma singular que se alza bruscamente al oeste del río Llobregat hasta los 1.236 metros del altura del pico de Sant Jeroni. Otros picos destacados son el Cavall Bernat, las Agulles, el Serrat del Moro, el Montgrós, Sant Joan y la Palomera. En 1987 fue declarado parque natural para garantizar su conservación.

Durante milenios, los movimientos tectónicos, los cambios climáticos y la erosión han moldeado un relieve brusco, con grandes paredes y bloques redondeads de conglomerado de roca y arcilla. En su interior los agentes físicos han abierto cuevas y torrentes.

El bosque Mediterráneo por excelencia es también el tipo de vegetación predominante en Montserrat. Por lo que respecta a la fauna, actualmente se pueden encontrar diversas aves y mamíferos entre los que destacan la ardilla, el murciélago o el jabalí, así como las cabras salvajes.


Espiritualidad
Desde que según la leyenda se encontró la imagen de la Virgen en la Santa Cova, Montserrat ha estado vinculada con la espiritualidad. Además el monasterio la montaña tiene un número destacado de pequeñas iglesias y emitas, algunas abandonadas como Santa Cecilia, Sant Benet, Sant Joan o Sant Jeroni.

La Virgen, conocida popularmente como "la Moreneta" por su color oscuro, es una talla románica de madera datada a finales del siglo XII. Su color es el resultado de la transformación del barníz con el paso el tiempo. La festividad de la Virgen de Montserrat se celebra el 27 de abril. La Virgen es la patrona de Cataluña.


Leyenda
Según la leyenda, en el año 880, un sábado por la tarde, unos pastores vieron descender del cielo una fuerte luz, acompañada por una hermosa melodía. El sábado siguiente la visión se repitió. Los cuatro siguientes sábados los acompañó el rector de Olesa que pudo dejar constancia de esa visión.

El obispo, al enterarse de la noticia, organizó una visita durante la cual encontraron una cueva en la que se hallaba la Santa Imagen. El obispo propuso trasladar la imagen a Manresa pero, al sacar la imagen, esta se hizo tan pesada que no la pudieron mover. El obispo interpretó este fenómeno como el deseo de la Virgen de quedarse en ese lugar y ordenó construir una capilla.


El monasterio
Entre las diversas construcciones del monasterio benedictino, la sala capitular, el claustro neorománico y el refectorio, destacan su estilo arquitectónico, renovado en 1925 por Josep Puig i Cadafalch.

La actual comunidad de Montserrat está formada por unos ochenta monjes que siguen la regla de san Benito (siglo VI). El objetivo principal de la comunidad y seguir haciendo de la montaña un punto de encuentro y oración.


Cultura
La cultura también forma parte de Montserrat ya que el monasterio cuenta con una biblioteca con casi 300.000 volúmenes, una escolanía de niños cantores (considerada el conservatorio infantil más antiguo de Europa) y un museo que contiene obras de artistas como el Greco, Picasso o Salvador Dalí. También se encuentran algunos tesoros del Antiguo Egipto entre los que se incluye una momia.

El monasterio es también el origen de iniciativas editoriales como las Publicaciones de la Abadia de Montserrat o la revista Serra d'Or.




(Texto extraido de la wikipedia)